La Generalitat exposa a Sevilla les línies d’actuació en vivenda pública després de la DANA
Més de 137 famílies ja residixen en les vivendes oferides per la Vicepresidència Primera
Comentarios
La Generalitat Valenciana ha presentat en les VII jornades de vivenda social ‘Reptes i solucions’ celebrades a Sevilla les principals línies d’actuació en matèria de vivenda pública posades en marxa per a atendre les emergències residencials després de la catàstrofe de la dana del passat 29 d’octubre.
Amb el lema ‘Reptes i solucions’, l’Empresa Municipal de Vivenda, Sòl i Equipament de Sevilla, SA (Emvisesa), ha organitzat diverses taules amb professionals en tecnologia, comunicació, dret, economia i disciplines assistencials, temes directament relacionats amb la història, l’actualitat i l’evolució de la vivenda assequible.
La directora general de l’Entitat Valenciana de Vivenda i Sòl (EVha), Estefanía Martínez, ha participat en la taula ‘Vivenda i cohesió social. Més que un sostre: claus per a la integració i l’acompanyament’. En esta ha explicat les mesures excepcionals adoptades per la Generalitat, a través de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, per a ajudar les persones afectades per la riuada.
Evitar la pèrdua de viviendes
Mitjançant una resolució del 12 de novembre de 2024, l’EVha va aprovar una sèrie d’accions per a fer front a la pèrdua de vivenda de moltes famílies.
Entre estes ha destacat la posada a la disposició de vivendes de patrimoni públic a la província de València per a reallotjaments mitjançant la cessió d’ús, la creació d’un registre de reallotjament d’emergència específic per als afectats per la dana, així com actuacions de reallotjament de caràcter urgent i temporal.
La directora general de l’EVha ha informat que la Generalitat ha oferit més de 230 vivendes, de les quals 137 ja han sigut acceptades. Així mateix, ha explicat que estes gestions per a sol·licitar una vivenda es realitzen gràcies a la col·laboració dels servicis socials municipals, que són els encarregats d’avaluar la situació de cada família, identificant les necessitats específiques que tenen i elaborar els informes de necessitat que acrediten que es complixen els requisits per a optar al reallotjament. Els ajuntaments, per part seua, s’encarreguen de remetre els candidats al Registre de reallotjament d’emergència dana.
La importància dels servicis socials
En eixe sentit, Estefanía Martínez ha assegurat que els servicis socials “juguen un paper crucial en la col·laboració amb l’entitat” per a reallotjar les famílies, i ha destacat que “es treballa de manera coordinada per a prioritzar l’atenció a les unitats de convivència més vulnerables”.
Els requisits per a optar al reallotjament d’emergència són els següents: residir en zones afectades; la vivenda sinistrada ha de ser la residència habitual; s’ha de ser propietària, usufructuària, arrendatària o hereua/cònjuge d’una persona morta de la vivenda sinistrada; haver perdut la vivenda o que esta necessite una reparació estructural o el període de recuperació de la qual excedisca sis mesos; no tindre una altra vivenda, i no disposar d’ingressos superiors a 4’5 vegades l’IPREM (referit a 12 pagues).
Una vegada finalitzat el procediment d’adjudicació, es formalitza la cessió de la vivenda per un període inicial de sis mesos. Esta cessió es podrà prorrogar fins a sis mesos més, o bé procedir a l’adjudicació directa en lloguer si la unitat de convivència complix els requisits per a ser adjudicatària de vivenda pública.
