Ivace+i finança un projecte per a desenvolupar tractaments naturals contra la podridura en cítrics
L'objectiu és posar a la disposició del sector un nou producte més eficaç i sostenible que els fungicides que són presents en el mercat
Comentarios
L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i), que presideix la consellera Nuria Montes, finança el desenvolupament de nous tractaments naturals contra els patògens causants de la podridura verda i àcida en cítrics, dos de les malalties més importants durant la fase de postcollita d’aquest cultiu.
Amb aquest objectiu s’estan explorant noves estratègies de biocontrol, que empren microorganismes aïllats de la pròpia microbiota dels cítrics capaços d’inhibir el creixement dels fongs Penicillium digitatum i Galactomyces citriaurantii.
L’empresa Darwin Bioprospecting coordina aquest projecte estratègic, denominat ‘POSTHARVEST LIFE’, en col·laboració amb el centre tecnològic AINIA, l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i Frutinter. A més, compta amb finançament de la Unió Europea en el marc del programa Comunitat Valenciana FEDER per al període 2021-2027.
El 45% de les fruites i verdures es perden per pudrició
A través d’aquesta iniciativa es pretén dissenyar tractaments innovadors, més eficaços i sostenibles, per a posar-los a la disposició de les explotacions agràries amb la finalitat de fer front a les principals malalties postcollita en la citricultura, que causen cada any importants pèrdues econòmiques. De fet, les organitzacions agràries estimen que al voltant del 45% de tota la producció de fruites i verdures es perd per defectes de qualitat o pudrición.
‘POSTHAVEST LIFE’ posa el focus en el fong Penicillium digitatum, que arriba a causar fins al 80% de les podridures que afecten les taronges després de ser arreplegades de l’arbre, i en el Galactomyces citri-aurantii, la incidència del qual augmenta sobretot en les campanyes plujoses.
Els agricultors i agricultores han combatut tradicionalment l’acció d’aquests patògens mitjançant fungicides sintètics, no obstant això, els nous ceps han desenvolupat resistència davant les formulacions comunes. Hui són molt pocs els productes autoritzats que resulten eficaços, especialment després de la retirada del mercat de la guazatina i el propiconazol, en 2011 i 2019, respectivament.
Els químics utilitzats causaven riscos per a la salut
L’ús de químics de síntesis s’ha limitat en les últimes dècades pels riscos per a la salut i el medi ambient que es deriven de la seua aplicació. De fet, l’estratègia ‘Farm to fork’ de la Unió Europea, que forma part del Pacte Verd Europeu, té com a objectiu reduir en un 50% l’ús de plaguicides químics en 2030, al mateix temps que augmenta la producció ecològica fins al 25% del total.
Els tractaments que es plantegen en el marc d’aquest projecte s’erigeixen en una alternativa més sostenible a la dels fitosanitaris convencionals, ja que se sustenta en l’ús de microorganismes per al control de les plagues de manera natural.
En aquest cas, s’han identificat i aïllat de la pròpia microbiota dels cítrics aquells ceps amb major activitat fungicida, amb la finalitat de seleccionar i validar en assajos en laboratori les que aconseguisquen inhibir el creixement d’aquests fongs amb major efectivitat.
A més d’optimitzar les condicions de cultiu dels microorganismes, l’equip tècnic establirà un mètode d’estabilització i microencapsulació per a garantir la seua eficàcia i prolongar la seua presència en el temps.
Un consorci amb experiència
En l’execució d’aquesta iniciativa, Darwin Bioprospecting, empresa biotecnològica centrada en l’aïllament, caracterització i producció de microorganismes, es recolza en l’experiència en microbiologia i biologia molecular de IATA-CSIC i en la capacitat de desenvolupament de bioproductes per a l’agricultura que acredita AINIA, que ha formulat nous biofertilizantes, bioestimulantes, microorganismes de control biològic i substàncies que estimulen el sistema immune de les plantes.
Completa aquest consorci Frutinter, mercantil especialitzada en el cultiu, recol·lecció, tractament, confecció i comercialització de cítrics i melons, entre altres fruites i verdures.
‘POSTHARVESTLIFE’ s’alinea així amb les conclusions del comité d’innovació especialitzat en Agroalimentació, que planteja nous desenvolupaments per a optimitzar l’aplicació de tractaments fitosanitaris i l’ús de productes eco-compatibles en la detecció i control de malalties i plagues, promovent així el residu zero.
Així mateix, aquest projecte també s’enquadra en els eixos principals de l’Estratègia Especialització Intel·ligent de la Comunitat Valenciana, S3, que coordina la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.
