Sheldon Adelson, el rei dels casinos i de la desregularització laboral

El magnat nord-americà que vol vendre a Espanya el projecte Eurovegas, Sheldon Adelson, té un olfacte especialment desenvolupat per instal·lar els seus negocis a territoris amb una legislació laboral més laxa. Els vuit casinos de Las Vegas Sands Corporation, la societat del vuitè home més ric d’Estats Units segons Forbes, estan situats a zones on l’acomiadament és lliure, els salaris mínims són baixos i la contractació flexible.

Els dos emblemes de la companyia, The Venetian i The Palazzo estan situats a Las Vegas. Al territori més famós de l’estat de Nevada també té un centre de convencions, el Sands Expo Center, que va ser inaugurat al 1990. A tota la zona els salaris dels croupiers són alts, el sou base supera els 12.000 euros als que se’ls han de sumar les propines. A les taules de Blackjack i jocs de daus es guanyen entre 30 i 130 euros la nit; i a les de Baccart es pot arribar a unes propines de 185 euros.

A l’altre costat de la balança, a la meca del joc es considera que l’ocupació és voluntària. Pel que a Nevada les indemnitzacions per acomiadament no són obligatòries. No existeix el salari mínim, l’única cosa que indica la legislació de l’estat és que ningú pot cobrar menys de 3,8 euros l’hora. El personal amb menys qualificació dels casinos, bàsicament alguns serveis dels hotels, cobren al voltant de 608 euros mensuals.

A més dels casinos a Las Vegas, Adelson té un altre establiment d’apostes a un municipi de Bethelehem, a l’est de Pennsylvania. El Sands Casino Resort va obrir les seves portes al maig de 2009.

Apostes a Xina

L’altra gran plaça forta de Las Vegas Sands Corporation és Xina. L’administració comunista prohibeix el joc a territori continental, per la qual cosa els tres casinos que regenta a Macau estan plens tot l’any. El magnat va construir a l’antiga colònia portuguesa una reproducció més petita que The Venetian al 2007 i al 2008 va inaugurar un casino al Four Seasons de la regió. A més, des de 2004 dirigeix el Sands Macau.

Els casinos d’aquesta zona tenen fama de ser poc luxosos. Els usuaris se solen queixar de la falta d’educació d’altres clients, sobretot els occidentals, i els treballadors han d’evitar que s’escupi a les taules d’apostes o que es llancin les begudes a terra. A més, les sales de joc són famoses per la quantitat de fum que acumulen per estar mal ventilades.

A principis de febrer, la premsa local es feia ressò d’un acomiadament massiu de 130 croupiers que treballaven als casinos d’Adelson per queixar-se sobre el tabac. Tampoc van rebre cap indemnització, ja que el mercat laboral de Macau està molt desregulat. Això sí, el magnat paga als repartidors de cartes i als quals regenten les ruletes uns 1.300 euros al mes, el doble del salari mitjà del país. Això és el que cobra la resta del personal dels casinos.

1.000 ocupacions a Singapur

Abans de l’Eurovegas , el magnat va desembarcar a Singapur. A l’abril de 2010 va inaugurar el Marina Bay Sands, un casino que dóna treball a 1.000 persones a les sales de joc a les quals s’ha de sumar el personal de l’hotel. Això sí, cobren menys que el salari mitjà de la ciutat-estat. Mentre la majoria de la població rep uns 1.500 euros al mes, els treballadors del casino d’Andelson tenen una retribució d’1.100 euros. El salari base incrementa a mesura que es puja de categoria.

En aquest cas, la legislació de Singapur no inclou cap contracte ceat. Els empresaris pacten per escrit amb els empleats els salaris, les nòmines, les hores de treball i quan acaba la relació. Tampoc existeix cap salari mínim, l’única cosa que marca la llei és que els treballadors han de rebre la paga quan està estipulat pel contracte. L’únic punt que marca la norma és que els empleats que guanyin menys d’1.200 euros al mes no podran treballar més de vuit hores diàries o 44 setmanals.

Requisits a Espanya

Per instal·lar l’Eurovegas a Madrid o Barcelona, el magnat ha fet una petició de màxims amb la que demana flexibilitat amb la llei antitabac, permetre l’entrada a menors als casinos, més permissivitat amb els ludòpates i facilitats per contractar mà d’obra barata. Uns punts que negociarà amb ambdues administracions.