Mas reclama una reacció al PP i al PSOE que resolgui el conflicte amb els nacionalistes

El president de la Generalitat, Artur Mas, considera que el que ha succeït a les eleccions basques és un presagi del que pot passar a les catalanes del 25N, i que les cúpules dels partits d’àmbit espanyol, PP i PSOE, haurien de prendre nota i reaccionar per buscar un acord d’estat.

Encara que l’escenari català és molt diferent, Mas veu similituds, perquè la majoria nacionalista al País basc és «transversal», com pot passar, al seu judici, a Catalunya.

Catalunya, com el País Basc

PNB i Bildu no comparteixen un cos ideològic comú, però en el terreny de l’autogovern podrien coincidir, segons Mas, en referència a les majories que es poden establir a Catalunya entre CiU i altres partits nacionalistes com ERC.

Però el president, en el fòrum Barcelona Tribuna, davant d’empresaris i personalitats de la societat civil, ha volgut reclamar, de nou, un gest, una reacció contundent per part de l’Estat espanyol que tracti de reconduir la situació, amb acords profunds i duradors.

Mas no ho diu explícitament, però deixa la porta oberta al fet que, després de les eleccions catalanes, i en funció dels resultats, de la magnitud de la victòria de CiU i de la força de la resta de partits, el PP i el PSOE reacionin.

Espanya, plurinacional

Un pacte fiscal bilateral, dins d’una reforma de la Constitució que pogués blindar determinades qüestions i matèries, seria un punt de partida que CiU podria negociar, perquè entén que aquestes aspiracions sí serien recolzades per una àmplia majoria de la societat catalana.

Ho va expressar, després de les preguntes dels assistents, coordinades per l’exsecretari general de Convergència, Miquel Roca, d’una forma clara i precisa: «Això –l’augment del vot nacionalista– passa al País Basc i passa a Catalunya, en canvi no succeix a Galícia o Castella i Lleó», en referència a la necessitat de reconèixer la plurinacionalitat d’Espanya.

Suport dels empresaris

Però Mas no ha oblidat esmentar els empresaris. Ell esperarà la reacció, si es produeix, de Madrid, però, alhora, el president ha reclamat el teixit empresarial que no tingui por i que no paralitzi el procés.

«No cal pronunciar-se, però que tampoc es vagi en contra», ha demanat, en referència al camí sobiranista que ell mateix ha dibuixat. La petició als empresaris és que ajudin perquè Catalunya sigui «respectada».

Mas ha considerat, respecte al País Basc, que els dos grans partits es van equivocar per pactar a Euskadi, en detriment del PNB, que va guanyar les eleccions en l’anterior legislatura, i també que no van encertar prohibint en el passat més recent la participació de l’esquerra abertzale.

Però Mas, no obstant això, va ser un dels dirigents de CiU que va defensar amb més convicció la llei de partits de 2002 que va deixar fora de la llei les diferents marques abertzales. Eren uns altres temps.

El rescat d’Espanya

El discurs d’Artur Mas ara es centra en fer veure a PP i PSOE que Espanya no es pot permetre «el luxe» de prescindir de l’economia catalana, en un moment en el qual pot ser rescatada i necessitarà grans esforços per pagar el deute acumulat.

Va recordar Mas que Catalunya representa, en els àmbits de més futur, com la internacionalització, la investigació i la innovació el 25% de l’economia espanyola. La intenció de Mas, així, és que Espanya no el porti, en el fons, a prendre la decisió anunciada, i, buscar ja, sense més peticions, la independència de Catalunya com un estat propi, això sí, «dins de la Unió Europea».

El PSOE, a la desesperada

Però aquests possibles socis, si acaben reaccionant, estan ara en situacions molt diferents. Mentre el PP ha aconseguit un cert respir, després de la majoria absoluta a Galícia, el PSOE ha caigut en la desesperació. I les veus crítiques en contra d’Alfredo Pérez Rubalcaba no s’han fet esperar.

El secretari general del grup parlamentari al Congrés, Eduardo Madina, ha reclamat una reorientació del projecte, perquè, al seu judici, no es pot mantenir ja la mateixa línia.

Però la sotssecretària general del PSOE, Elena Valenciano, atribueix la pèrdua electoral constant als últims anys de José Luis Rodríguez Zapatero, que va desmotivar l’electorat socialista més clàssic. Tampoc ha volgut entrar en el debat de fons el primer secretari del PSC i candidat a la Generalitat, Pere Navarro, que ha demanat debatre de tot això a partir del 26N, després de les eleccions catalanes.

Els socialistes, obligats a reaccionar

El PSOE, no obstant això, està cridat a apostar per un canvi en profunditat de l’Estat espanyol, perquè, tant el PSE, a Euskadi, com el PSC a Catalunya, ho exigiran si volen seguir representant una part fonamental en les seves societats.

Tant el PSE com el PSC podrien formar part del govern basc i català, respectivament, encara que en una posició clarament secundària. No obstant això, per a qualsevol canvi de calat en la Constitució, els socialistes seran necessaris per als nacionalistes.