El suport dels grans bancs és insuficient per refinançar el deute de GAM

No està sent fàcil treure endavant un projecte que, impulsat pel Govern espanyol fa un any, buscava salvar de la fallida aquelles empreses que, tot i estar fortament endeutades, podien tirar endavant si se’ls alleugeria la càrrega financera.

I l’empresa General de Alquiler de Maquinària (GAM), una cotitzada asturiana especialitzada en la gestió integral de maquinària, és testimoni d’això en primera persona. Va ser de les primeres que, tot just aprovar-se el Reial decret-llei, va sortir a la palestra com a susceptible de ser rescatada per aquesta via.

Sense recursos per pagar el deute

L’empresa venia d’anys de generar volums de facturació que li van permetre obtenir grans beneficis. Però de la nit al dia va trobar-se amb un deute financer de 600 milions d’euros el 2007, i sense recursos suficients per pagar-lo. Va haver d’acomiadar al 70% de la plantilla i ha aconseguit reduir aquest deute a 265 milions a finals de 2014. Però segueix sent un índex de deute alt pels 100 milions que ingressa.

Pot ser per això, GAM va ser una de les primeres companyies en les qual, a instàncies del Govern, es va fixar el G-6 (Santander, BBVA, Caixabank, Bankia, Popular i Sabadell) per formar part del conegut com a ‘projecte Fénix’, destinat a transferir, convertint-lo en accions, deute no sostenible d’empreses.

El tema s’encalla

Un any després, els plans no acaben d’arrencar. Encara que tot feia bona cara el novembre passat, quan GAM i les entitats financeres creditores (les del G-6 més Liberbank, Kutxabank i Abanca) van signar un acord d’intencions per reestructurar el 90% del passiu bancari, la veritat és que pocs dies abans que venci el termini donat per tancar l’acord, aquest segueix sense signar-se.

La proposta preveu reduir el deute a 125 milions d’euros mitjançant la conversió d’uns 60 milions en préstec participatiu eventualment convertible en accions, i capitalitzar els 80 milions restants de deute a la pròpia GAM i eventualment a Assetco, una societat de nova creació tenedora d’actius actualment operatius a Espanya i la resta de mercats europeus. Així mateix, es preveia la concessió de gairebé 4 milions de finançament addicional.

Accionistes, ara i després

Si s’arriba a l’acord, les entitats financeres es quedarien amb el 75% del capital i els actuals accionistes amb el 25% restant, amb la conseqüent dilució. A més de Pedro Luis Fernández, president de GAM, que té el 8,06%, entre els principals accionistes hi ha Héctor Fabián Gómez-Sáinz –que va dimitir com a conseller el novembre de 2014– amb el 8,56%, o Ramón Marsal, que acredita un 7,36%.

Altres accionistes de referència són Banco Madrid Gestión de Activos, que ha comunicat la tinença d’un 3,279% després de l’augment de capital dut a terme per atendre les sol·licituds de conversió de bonistes. O el banc suís UBS, que entre el passat 28 de novembre de 2014 i 9 de març de 2015 ha dut a terme cinc operacions de compra i venda, fins sumar el 4,78% que actualment té notificat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Percentatge requerit en préstecs sindicats

Si tot va prendre un curs correcte, per què no s’ha aconseguit un acord definitiu sobre el refinançament de GAM? Curiosament, el problema rau en un dels aspectes recollits en aquest reial decret-llei de rescat d’empreses.

És el que al·ludeix al percentatge necessari del 75% del passiu perquè, en cas de préstecs sindicats, sigui homologat vàlid l’acord de refinançament. En el cas de GAM, ja s’han adherit a l’acord les sis entitats del G-6, però només arriben al 50% d’aquest passiu. És necessari que ho facin també Liberbank i Kutxabank per evitar el pitjor, que l’empresa, després de tots els ajustos, hagi de presentar concurs de creditors.

Gairebé 30 milions de pèrdues el 2014

Respecte a la composició d’aquests 265 milions d’euros, aproximadament el 9% està associat amb contractes de leasings financers, amb venciments compresos entre 1 i 5 anys; un 3% és deute per emissió de bons convertibles en accions, que venç el 2017; un 25% correspon a préstecs participatius. I la resta és deute originat per l’adquisició de companyies i finançament amb entitats financeres per a l’adquisició de maquinària.

GAM va tancar 2014 amb unes pèrdues de 29 milions d’euros, 12 milions més que el 2013 i va obtenir un resultat financer negatiu de 10 milions, la mateixa quantitat, però en positiu, que va notificar any abans.